En aquesta societat vivim un conflicte lingüístic. Viure en una comunitat amb dos llengües oficials i tindre un sistema educatiu que dona la possibilitat de posicionar-te en una llengua o altra fa que aquesta acabi en una situació de diglòssia.
De les tres programes educatius que hi ha en la nostra comunitat, he fet en l’escola el Programa d’incorporació Progressiva. La majoria de famílies de la meva ciutat posen als seus fills en aquest programa. Els resultats no son molts bons ja que, des de la meva experiència, no s’aprèn valencià. El que fa aquest programa es tractar el valencià com una llengua estrangera. Donen unes quantes hores a la setmana el valencià com una assignatura i es pensen que es suficient. I jo dic, ¿ com podem fer un programa com aquest si estem en una comunitat que oficialment té dos llengües, es a dir, una societat bilingüe?
A més d’aquest programa hi ha dos més, el PIL (Programa d’Immersió Lingüística) i el PEV (Programa d’ensenyament en Valencià). Aquestos programes si que son molts útils perquè el primer s’encarrega dels valencianoparlants, la llengua vehicular es el valencià i a més fan algunes assignatures en castellà. El segon s’encarrega dels castellanoparlants que fan les assignatures en valencià menys algunes assignatures. Els valencianoparlant o fan en valencià perquè en el carrer ja poden aprendre castellà de forma natural ja que aquesta llengua es la que predomina en la societat, almenys en la meva ciutat (Elx). Per això, em sembla interessant el Programa d’immersió perquè es tracta de aprendre una llengua materna de manera natural, es a dir, en el carrer i la família, i l’altra llengua en l’escola a una edat molt primerenca.
Cal destacar les avantatges que tenen les persones amb dos llengües maternes. En primer lloc, parlem dos idiomes, per tant, podes comunicar-te amb més parlants que un monolingüista. També tens més facilitat de aprendre altres llengües perquè el teu cervell desenvolupa més la capacitat lingüística. Ara, investigadors han descobrint que els bilingües s’adapten millors a les canvis en la seua vida.
En la Comunitat Valenciana tenim la sort de tindre dos llengües oficials, el castellà i el català. No hi ha moltes territoris que tenen dos llengües oficials, per això, hem d’aprofitar l’oportunitat que ens ha donat. Però tindre dos llengües en la societat no fa que parles dos llengües. Hi ha territoris que solament parlen una llengua. Per exemple, les ciutats com Elx o Alacant quasi tota la get parla castellà, i les persones que parlen valencià en la vida domèstica no ho parlen en el carrer. Les joves d’aquestes ciutat estan perdent el valencià. A més a més, tenen una postura de renegació amb el valencià.
Tenim l’obligació de aprendre les dos llengües oficials que tenim en la Comunitat valenciana, el castellà i el valencià. Països como Suïssa parlen les dos llengües oficials que tenen perquè des de molt menuts els ensenyen les dos llengües. Però, no es tracta d’obligar sinó d’inculcar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada