L´apostrofació i les contraccions

  Norma general

Article masculí s’apostrofa davant de totes les vocals i de  h muda: l’home, l’arc. no s’apostrofa davant de i i u consonants: el iogurt, el iaio. femení s’apostrofa davant de totes les vocals menys i i u àtones. També davant de h muda: l'Anna,  l’organista,  l’Índia,  l’únic, la unilateralitat, la innecessària. no s’apostrofa la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la hac, la erra). davant de i i u consonants: la hiena. davant del prefix negatiu a: la anormalitat. Preposició de s’apostrofa davant de totes les vocals i de h muda: d’herba, d’altres,  d’universitat. no s’apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i. davant de i i u consonants: de iens, de iod. davant del prefix negatiu a: de asimètric.

  Observacions

• Amb les sigles i els acrònims se segueix la mateixa norma general.

• Davant de noms s’apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb lletres: d'11, l'1 d’agost, l'XI col·loqui, l'11a partida.
• Davant de hac aspirada no s’apostrofa: el Hamlet, de Haydn, el hawaià.
• Davant de cometes, cursiva i negreta s’apostrofa segons la norma general: d'"iniciats", la crítica d'Aquí no paga ni Déu.
• Davant de símbols químics i fórmules no s’apostrofa mai ni l’article ni la preposició de, encara que el nom desenvolupat corresponent sí que s’apostrofa: el Al (però l’alumini), de H₂O (però d’aigua).

• No es deixa mai l’apòstrof a final de ratlla
• Quan es fa una enumeració de noms, convé que tots porten l’article al davant o que cap el porte: El professorat, l’alumnat i el personal d’administració han arribat a un acord. Professorat, alumnat i personal d’administració han arribat a un acord

Contraccions

És la unió de la preposició a, de o per i l’article masculí singular el o l’article masculí plural els. La contracció es desfà si es pot apostrofar.

§  Al: a+el -  al llit

§  Als: a+els – als plats

§  Del: de+el – del nen

§  Dels: de+els – dels dits

§  Pel: per+el- pel camí

§  Pels: per+els- pels pèls

Podem incorporar aquests continguts en activitats diverses. Per exemple:

1. Activitat puntual. Aquesta activitat la treballarem en classe de plàstica i classe de català. A classe de plàstica cada alumne portarà una cartolina de color on escriurà l’article, la preposició, contracció o paraula que li haja assignat el mestre/ la mestra de català. A classe de català els alumnes portaran les cartolines i començaran l’activitat. Tots els alumnes formaran un cercle i al centre cada vegada sortiran un dels alumnes que tingan a la cartolina   una paraula representada. A continuació l’article, preposició o contracció que es Puga combinar amb aquesta paraula, es col·locarà a l’esquerra o la dreta segons siga la forma correcta. Serà una manera divertida, diferent i dinàmica d’aprendre.

2. Activitat puntual. Cada alumne buscarà dos animals que comencen per vocal  o h  muda. Els animals no es podran repetir, llavors l’alumne haurà de dir-li el nom al mestre més aviat possible. Aquesta activitat permet als alumnes conèixer elements de la natura alhora que treballar l’apòstrof, ja que després a classe es realitzaran activitats sobre l’apostrofació en els animals.

3. Activitat puntual.  El mestre farà paperets  on apareixeran  els diferents  articles  i  preposicions  i cada alumne haurà de trobar una parella amb la qual  es  pugan  realitzar  les  contraccions adequades. Una vegada que s'hajan assegurat que la contracció  està  correctament realitzada, hauran d’elaborar quatre oracions en les quals  aparegan  les  contraccions formades.

4. Activitat puntual. La classe es divideix en quatre grups. Aquesta activitat es farà després d’aprendre les contraccions i l`apostrofació.

-          Dos dels grups faran un text breu per a treballar d’aquesta forma l`expressió escrita.   El text tractarà sobre la natura aprofitant la informació que havien buscat en l`activitat anterior   i l’altra de l’escola.

-Els altres dos grups faran una conversa oral entre ells i  tractaran com a tema principal els diferents animals de la natura (si són mamífers o rèptils, com és el medi en què viu cadascun ...) .

Objectius:

Els objectius que tractem d’aconseguir són els següents:

- Aprendre les diferents contraccions que és poden formar.
- Aplicar les contraccions i l`apostrofació als diferents contextos i situacions orals i escrites.
- Participació d’altres professors com per exemple en aquest cas del professor de plàstica.
- Desenvolupament de la capacitat creativa de l’alumnat.

- Amb el treball en grup es busca afavorir la convivència i les relacions entre els alumnes.

- Intentar que els alumnes es familiaritzen amb altres àmbits com la naturalesa i amb nou vocabulari.

El facebook es cola a l'escola

Avui dia la tecnologia està molt present al sistema educatiu i com que és una innovació té els seus avantatges i desavantatges.

Per una part, la tecnologia garantitza que s'estalvie en material escolar; açò comporta que els xiquets no carreguen en massa pes a l'esquena, no paguen pels llibres de text i sobretot  disposen de més d'una font d'informació més amplia, ja que a Internet es pot accedir a qualsevol pàgina.

D'altra banda, com qualsevol innovació, té els seus inconvenients. Entre aquests, podem trobar mestres que no tenen la capacitat requerida per a poder impartir classes "digitals" als alumnes, ja que açò es relativament innovador, també ens podem trobar amb la negativa per part dels pares ja que tenen la mentalitat de que pel fet d'introduir els ordinadors a classe, els xiquets es distrauràn i no prestaràn atenció al que diu el profesor.

En resum, és clar que la ciencia avança i açò comporta el fet d'evolucionar. La tecnologia està molt bé  i pot resultar molt útil sempre que, baix el nostre punt de vista, estiga controlada. Una manera de fer-ho seria, que el mestre, en aquest cas, censurara les pàgines a les que els alumnes pogueren accedir, com les xarxes socials, videojocs, etc, o vigilar i estar al corrent de cada pàgina que està consultant el alumne per evitar que es distraga en altres coses.

REFLEXIÓ: Dos llengües, una societat

En aquesta societat vivim  un conflicte lingüístic. Viure en una comunitat amb dos llengües oficials i tindre un sistema educatiu que dona la possibilitat de posicionar-te en una llengua o altra fa que  aquesta acabi en una situació de diglòssia.

De les tres programes educatius que hi ha en la nostra comunitat, he fet en l’escola el Programa d’incorporació Progressiva. La majoria de famílies de la meva ciutat posen als seus fills en aquest programa. Els resultats no son molts bons ja que, des de la meva experiència, no s’aprèn valencià. El que fa aquest programa es tractar el valencià com una llengua estrangera. Donen unes quantes hores a la setmana el valencià com una assignatura i es pensen que es suficient. I jo dic, ¿ com podem fer un programa com aquest si estem en una comunitat que oficialment té dos llengües, es a dir, una societat bilingüe?

A més d’aquest programa hi ha dos més, el PIL (Programa d’Immersió Lingüística) i el PEV (Programa d’ensenyament en Valencià). Aquestos programes si que son molts útils perquè el primer s’encarrega dels valencianoparlants, la llengua vehicular es el valencià i a més fan algunes assignatures en castellà. El segon s’encarrega dels castellanoparlants que fan les assignatures en valencià menys algunes assignatures. Els valencianoparlant o fan en valencià perquè en el carrer ja poden aprendre castellà de forma natural ja que aquesta llengua es la que predomina en la societat, almenys en la meva ciutat (Elx). Per això, em sembla interessant el Programa d’immersió perquè es tracta de aprendre una llengua materna de manera natural, es a dir, en el carrer i la família, i l’altra llengua en l’escola a una edat molt primerenca.

Cal destacar les avantatges que tenen les persones amb dos llengües maternes. En primer lloc, parlem dos idiomes, per tant, podes comunicar-te amb més parlants que un monolingüista. També tens més facilitat de aprendre altres llengües perquè el teu cervell desenvolupa més  la capacitat lingüística. Ara, investigadors han descobrint que els bilingües s’adapten millors a les canvis en la seua vida.

En la Comunitat Valenciana tenim la sort de tindre dos llengües oficials, el castellà i el català. No hi ha moltes territoris que tenen dos llengües oficials, per això, hem d’aprofitar  l’oportunitat que ens ha donat. Però tindre dos llengües en la societat no fa que parles dos llengües. Hi ha territoris que solament parlen una llengua. Per exemple, les ciutats com Elx o Alacant quasi tota la get parla castellà, i les persones que parlen valencià en la vida domèstica no ho parlen en el carrer. Les joves d’aquestes ciutat estan perdent el valencià. A més a més, tenen una postura de renegació amb el valencià.

Tenim l’obligació de aprendre les dos llengües  oficials que tenim en la Comunitat valenciana, el castellà i el valencià. Països como Suïssa parlen les dos llengües oficials que tenen perquè des de molt menuts els ensenyen les dos llengües. Però, no es tracta d’obligar sinó d’inculcar.