Salutacions;
Soc Pablo Díez Botella, professor i tutor de 2A de Primària del col·legi “Baix Vinalopó”. Escric aquest correu perquè l’altre dia una mare em va rebre un correu amb un text que tracta sobre el currículum ocult que hi ha en moltes aules.
Un mestre és mestre les 24 hores del dia? Amb aquesta pregunta obri el text per a que nosaltres reflexionem. Com molta gent diu, un metge ha de ser metge sempre com un policia ha de ser policia sempre. Tant per a salvar vides com per pa protegir a la gent, aquestes professions fan que el metge o el policia haja d’estar a disposició de la societat en qualsevol moment. I ja no es tracta de estar sempre en alerta, sinó del comportament fora del seu treball. Però, hem de considerar que un mestre ha de ser mestre sempre?.
Des del meu punt de vista, el mestre és mestre sempre. Com podem ser un model de referència per als xiquets si després fora de l’aula ens comportem com les idees contraris què intentem corregir en els xiquets. L’educació té com a objectiu crear la personalitat dels xiquet per a que després puga desenvolupar-se en la vida quotidiana sense problemes i amb uns valors inculcats. Per això, el mestre no pot comportar-se d’una manera a classe i en el carrer d’altra.
Jo soc mestre, però també en el meu temps lliure soc coordinador d’un grup d’escoltes. Quan era petit el meu monitor em va dir “Un escolta és sempre un escolta”. Per a mi és el mateix, un mestre és sempre mestre, fora o dintre de l’escola. Hem de ser un model de referència tant dels xiquets com de la societat en general.
En conclusió, és important els continguts acadèmics que els alumnes aprenen, no obstant és encara més important els valors que inculquem i, en definitiva, que estem transmetre al alumne de forma indirecta. Per això, un mestre és sempre un mestre.
